LA MORT D'UN SOLDAT

Aquesta fotografia correspon a una de les primeríssimes imatges de fotoperiodisme al front de guerra. És real, però sobretot ens fa pensar en la famosa imatge que va captar Robert Cappa a la guerra Civil, concretament al front de l'Ebre. La diferència fonamental és que el fotoperiodista no va fer servir una camera de tamany reduït, sinó una de plaques, cosa que afegeix, si més no, un punt de dificultat a la presa. Penseu que les càmeres de l'any 1916 pesaven diversos quilos, i el sistema telemètric i d'enfoc no estava gens automatitzat! Un mèrit per al fotògraf, que aconsegueix que el dramatisme de l'escena estigui nu de qualsevol mena de morbositat. Diria que inclós té alguna cosa de pictòric, tot i el seu dramatisme. Postromàntic, potser?

Noves imatges de Londres

Us adjunto aquestes dues imatges més que he penjat al meu flickr. Ens mostren un Londres diurn, més proper i un punt irònic en la foto de Picadilly. La veritat és que estaba amb moltes obres, tot i que no arriba a la magnitud que tenim a Barcelona i Sabadell.

Per a veure la meva galeria a Flickr, feu clic aquí.

Londres de nit.

Aprofitant que la germana d'una bona amiga ha marxat de nou cap a Londres, publico aquestes dues relaxades imatges de la capital del musical.

Les dues imatges són d'aquest estiu, i encara que falta retocar detalls, crec que es respira la calma i tranquilitat del riu Thames, dins d'una ciutat molt especial.

La veritat és que feia bastant que no hi anava, i vaig poder aprofitar i anar de musicals, veient "Avenue Q", "Wicked" i "Hairspray".

De fet, arran de l'estiu passat va sorgir un recital que ara podeu gaudir a Barcelona i voltants. De moment, només Terrassa i Sabadell l'han pogut veure, però aviat en sentireu, d'aquest projecte.

Per a més informació sobre l'espectacle, feu clic aquí.

Bona nit, i bon viatge!!

Islantilla, paradís de la llum.

Aquesta sèrie de fotografies formen part d'una preparació que vaig fer per a un curtmetratge, el guió del quan va guanyar el 1er Festival de Cine Inédito de Islantilla, a Huelva. El curt s'anomenava "La soledad absoluta de Henry Chinasky", i mai va ser rodat.

Aprofitant un viatge de localització per al curt, l'any 2001 vam anar el director, Daniel Farriol, i jo mateix com a director de fotografia, per a veure els escenaris a on es podria dessenvolupar l'acció.

Em va sorprendre moltíssim la qualitat de llum que hi ha al sud, plena de cromatismes que variaven a cada moment del dia.

Tot i que no es rodés (el que dóna una imatge molt real del que és portar a terme un projecte, encara que es tracti d'un curt), la experiència ens va aportar aquestes imatges tant precioses. Gaudiu.

Per a veure la meva galeria a Flickr, feu clic aquí.
 
Per a informació sobre Daniel Farriol i el projecte, http://www.latravesiafilms.com/